# | aym | fra |
---|
1 | Perú: Puno markanx aymaranakax wasitatw unxtasiwinakamp sartañatak arsupxi | Pérou : Les Indiens Aymaras reprennent leur mouvement de protestation à Puno |
2 | Aymaranaka. | Paysans Aymaras. |
3 | Puno, Perú (Jamuqa: J. | Puno, Pérou. |
4 | Enrique Molina) | (Photo Enrique Molina) |
5 | Thakhi jist'antäwinakax mä qawqha urunakakiw aptasiwayi ukax chhijlläwinak (elecciones presidenciales) phuqhasiñapataki, Puno markanx indígenas aymaranakax wasitamp manq'at mutuwir mantañw arsupxi, jupankax mayipxiw Punu markan qhuyanakax ecosistema ukhamarak jawiranakaru, Titikaka qutar yanqhachk ukat jark'aqaña. Nayrurunakatw amta, niya 15,000 waranqa aymaranakaw Punu markanx jark'antapxi , ukanx jan walt'awinakaw uñjasina, capital puneña markarux walja urunakaw ukham unxtasiwimp jaytawayi, uktax walja turistanakaruarakiw pachpan qhipartayawayi. | Après une trêve momentanée [en espagnol comme tous les liens] pour permettre le déroulement de l'élection présidentielle dans la région de Puno, les Indiens Aymaras y ont annoncé la reprise de leur mouvement de grève illimitée pour réclamer l'annulation de toutes les concessions minières à Puno, à cause des dégâts qu'elles causent à l'écosystème et de la contamination des rivières et du lac Titicaca. |
6 | Puno markax capital Lima markatax jayawjan jikxatasi, ukatx Bolivia markampiw qurpasi, Perú jach'a markanx José de Echave jilan yatxtawiparjamaxPunu markax payïr markaw proyectos mineros ukanak utjayañataki. | On se souvient qu'il n'y a pas longtemps, environ 15.000 Aymaras ont occupé la cité andine de Puno, paralysée pendant des jours par les violences qui ont suivi laissant de nombreux touristes bloqués. |
7 | Gobierno Central ukax payllaw churañarux janiw siwa , ukampirus aymar markachirinakampix mä amtawir puripxi, concesiones mineras ukatx petroleras ukanak Punu markan pusi provincian (Yunguyo, Chucuito, Collao ukatx Juli) 14ni phaxsi suyt'ayañataki. | La région de Puno, très éloignée de la capitale, Lima, sur la frontière avec le Brésil, est la deuxième région en superficie du Pérou pour les permis miniers accordés, selon l'universitaire Jose de Echave. |
8 | Ukampinsti, aka comunidades indígenas satak ukanakaxmayipxarakiwa el Decreto Supremo 082-2007-EM uka t'unjatañapa Walter Aduviri jalaw uñt'ayi, Frente de Defensa de los Recursos Naturales de la zona sur de Puno Irpiriwa. | Le gouvernement refuse l'annulation, mais est arrivé à un accord avec les communautés aymara suspendant les concessions minières et pétrolières à Puno pour 14 mois dans quatre provinces (Yunguyo, Chucuito, Callao et Juli). |
9 | Aduviri jilax diario puneño Los Andes ukanw uñt'ayi, candidato nacionalista Ollanta Humala ukan atipjawipatix aski chiqa amtach ukhaxa, aymaranakax janiw uka arsuwinakamp iyawapkaniti, jan ukasti, qilqata tuqiw uka amtawinak uñjañ mayipxi. | Or ces communautés indiennes exigent aussi l'abrogation du Decreto Supremo 082-2007-EM (Décret Suprême 082-2007-EM), selon Walter Adurviri, Président du Front pour la défense des ressources naturelles dans la zone méridionale de Puno. |
10 | Puno markankir Gobierno Regional, Mauricio Rodríguez jilaxa, mayt'awayiwa Ollanta Humala jilïr irpiriy akanakx uñjpan sasa. | |
11 | Aymaranka, quechwanakaxa, Puno markat yaqha ayllunakats derechunakapax yäqatañapaw ukwa mayipxi jisk'a jikt'äwi aka qulqi jiljatayañ amtanakax pachamamaru jan walt'aykiti, ukakipkarkiw jakäwirus yanqhachi, bloger Peruanista jupaw uka arsuw apthapt'i: | M. Aduviri a déclaré au journal de Puno Los Andes que bien qu'il estime positive la victoire du candidat nationaliste Ollanta Humala, les Aymaras ne se contenteraient pas de ses promesses et réclameraient des accords écrits. |
12 | Aymaranakax Titikaka qutax qhuyanakan ukhamarak petroleras ukanakan nayrar sarantawipampix yanqhachataw uñjasispa sasaw arsupxi, (_Jamuqa: J. Enrique Molina) | Au même moment, le président du gouvernement régional de Puno, Mauricio Rodriguez, a demandé l'intervention en la matière du président élu Ollanta Humala. |
13 | Los pueblos quechua y aymara de Puno no se oponen a la minería completamente, sino quieren ser incluidos en el proceso de otorgamiento de licencias, para definir dónde es conveniente extraer minerales para evitar contaminar las cuencas de sus ríos y que llegan al lago Titicaca. | Les Aymara et Quechua, qui seront bientôt rejoints par des communautés d'autres zones de Puno, exigent que leur droit à la consultation préalable soit respecté dans l'attribution des concessions minières et pétrolières, étant donné que ce type d'activité économique contamine l'environnement et détruit le mode de vie traditionnel, une affirmation dont le blogueur Peruanista se fait l'écho ici : |
14 | Este no es solamente el lago de agua dulce más grande de Sur América, sino es un símbolo sagrado de la cosmovisión andina. | Le lac Titicaca, dont l'écosystème sera affecté par les mines et le pétrole selon les activistes Aymara (Photo Enrique Molina) |
15 | El problema es que el gobierno de Lima continua con su mentalidad racista de exclusión, otorgando licencias a empresas mineras -en su mayoría extranjeras- sin consultar a los pueblos originarios que viven en las regiones donde se ubican los yacimientos mineros. | |
16 | Puno markat quechwa, aymara markanakax janiw taqin mineriya tuqirux janiw sas sapkiti, jan ukasti proceso de otrogamiento de licencias satak uka taypinkañw munapxi, amuyt'añataki, kawkhans qhuyanakax jist'arasispa, ukhamat jawiranakar Titikaka qutar jan yanqhachañataki. | |
17 | Akax janiw Sur American muxsa umakikiti, jan ukasti mä sagrado ukham uñanchäwiwa. Jan walt'awix akawa Lima markan irpiriw maysar uñanukuw amuyuni, licencias ukx empresas mineras ukanakarux churaskakiwa, jan markanakar jiskt'asa. | Les communautés quechua et aymara de Puno ne sont pas totalement opposées à l'exploitation minière, mais veulent être partie prenante à la procédure d'attribution des permis afin de déterminer les zones d'extraction les plus appropriées sans contaminer les rivières et par extension le lac Titicaca. |
18 | Yaqha bloggerunakaxa, sañani Rodolfo Ybarra, Gobierno Central ukatx t'aqhjañ muni sasaw arsusi: Al parecer, el ejecutivo tuvo la idea de dividir a la delegación puneña. | Celui-ci n'est pas seulement le deuxième plus grand lac d'eau douce de l'Amérique du Sud, c'est aussi un symbole sacré de la cosmologie andine. |
19 | Mientras los congresistas Yonhy Lescano, Margarita Sucari y Susana Vilca, esperaban impacientemente la llegada de la comitiva puneña, la ministra Rosario Fernández inicio la conversación sólo con el presidente y los alcaldes, dejando de lado a los legisladores puneños. | Le problème avec le gouvernement à Lima est qu'il persiste dans sa mentalité raciste d'exclusion, donnant des permis aux compagnies minières, en majorité étrangères, sans consulter les habitants d'origine qui vivent dans les régions où se trouvent les gisements. |
20 | Yonhy Lescano y Margarita Sucari, coincidieron que el ejecutivo no maneja la reunión de manera transparente. | D'autres blogueurs, comme Rodolfo Ybarra, se sont plaints de ce que le gouvernement essaie la tactique du “diviser pour régner” : |
21 | Ejecutiwu jilax puneña delegacionar jaljtayañ amtaniwa. | L'exécutif semble avoir eu l'idée de diviser la délégation de Puno. |
22 | Ukhakamasti congresista Yonhy Lescanomp Margarita Sucarimp Susana Vilcampix comitiva puneña jupanakaruw sut'apxana,Rosario Fernández ministrax jilïr irpirimp alcaldenakampikiw aruskipana, puneño legisladores jupanakarux maysaruw uñanuku. | Tandis que les députés au Congrès Yonhy Lescano, Margarita Sucari et Susana Vilca attendaient patiemment l'arrivée de la commission de Puno, la ministre Rosari Fernandez commença la discusion avec seulement le président et les maires, laissant sur le côté les législateurs de Puno. |
23 | Yonhy Lescanomp Margarita Sucarimpixa, kipkwa amuyt'apxi, ejekutiwux janiw tantachäwinakax qhana apnaqkiti sasina. | Yonhy Lescano et Margarita Sucari ont convenu que l'exécutif ne gérait pas la réunion de manière transparente. |
24 | Bloggerunakax Silvio Rendón jiljamax aka qhurut sartasiwinkax chiqakaspas ukjamw uñjapxi: | Les blogueurs comme Silvio Rendon voient dans cette contestation publique quelque chose de positif : |
25 | El “puneñazo” (o “aymarazo”) marca el comienzo del fin de los abusos de las mineras, como el “arequipazo” marcó el fin de las privatizaciones prebendarias. | Le “puneñazo” ou “aymarazo” marque le commencement de la fin des abus des compagnies minières, comme l'”arequipazo” a marqué la fin des privatisations à prébendes. |
26 | Puneñazo jan ukax aymarazo ukanakax mineras tuqirux janiw sapxiwa. | |
27 | Ukampirus yaqhip cibernautanakax akx janiw suma qhan uñjapkiti, Cecres (@Cedres), jupax tuitiyiwa: | Ce n'est pourtant pas ce que d'autres internautes y détectent, tel Cedres, (@Cedres), qui tweete : |
28 | Quién entiende a esta gente? | Qui peut comprendre ces gens ? |
29 | #rabia RT @terrape: A pesar de triunfo nacionalista, aimaras vuelven al paro http://bit.ly/mFZJWh | #rage RT @terrape : Malgré le triomphe nationaliste, les aymaras reprennent la grève http://bit.ly/mFZJWh |
30 | Khitis aka jaqir amuyi? | Martin Arcaya (@arcaya1) riposte avec ce tweet : |
31 | #rabia RT @terrape: nacionalista uka jikxatasaxa, aymaranakax sayantawir wasitampiw kut'apxi http://bit.ly/mFZJWh Martín Arcaya (@arcaya1) tuytiyo tuqiw akhan qhuru arump arsu: | |
32 | Si tanto criticas a los comuneros aymaras anda a vivir alli con tu fuente de agua a punto de contaminarse, huevón! | Si tu as tant à critiquer les Aymaras, va vivre là-bas avec ta fontaine d'eau jusqu'à t'empoisonner, connard ! |
33 | Sitï aymar markachirinakar k'umsta, ukhax khayar uma wayuchum apxarusis sarama. | John Rivas (@johnidem) enjoint le député Johnny Lescano: |
34 | John Rivas (@johnidem) jilax Johnny Lescano congresista jilaruw akham sï: | @yonhy_lescano vous devriez être à Puno pour régler le problème des Aymaras. |
35 | @yonhy_lescano Deberías estar en Puno conciliando el problema de los Aymaras. @yonhy_lescano Puno markan Aymaranakan jan walt'awinakap askicht'askañamanxa. | Les habitants indigènes de Puno, une des régions du Pérou à l'incidence la plus élevée de l'illettrisme, de la malnutrition et de la pauvreté, vivent essentiellement de l'agriculture, l'un des secteurs oubliés dans tout le pays. |
36 | Puno markan indigenas markachirinakaxa, kawknirinakati, piwra chiqan jilpach jan yatiñani, desnutrición ukatx pisin jakäwini ukhaman jikxatasipxi, jupanakax yapu yapuchäwimpiw jakasipxi, ukampirus Perú markpachan wali armat ukhamaw jikxatasipxi. | Malgré cela, ils cultivent plus d'un millier de variétés natives de pommes de terre et peuvent se targuer du premier rang dans la production nationale de ce tubercule. |
37 | Ukham armatapxtapatx waranqa jila kasta ch'uqi achuyapxi, ukatx nayrir nayrir chiqankapxiwa uka ch'uqi achuyawimpixa. Walter Aduviri p'iqinchiriruwa, juparuw ayllunakatx markachirinakax arktapxi, arusupxiwa , wasitamp unxtasiwimp thakhi jist'antawimp sarantaña, inas jan qawqha markanakas akamp chikanchasipxan ukax yatitakchiti. | Walter Aduviri, un leader derrière lequel se rangent les communautés bien que le pouvoir conteste son autorité, a annoncé que la grève va reprendre, même s'il ne sait pas exactement combien de communautés y participeront au total. |