# | cat | eng |
---|
1 | Les 5 pel·lícules francòfones africanes que han fet sensació | Five of the Most Celebrated French-Language African Films |
2 | El Festival Panafricà de Cinema i Televisió de Ouagadougou (FESPACO) és el festival més important de cinema i televisió a Àfrica celebrat biennalment a Ouagadougou, Burkina Faso. Té lloc habitualment al mes de març. | The Panafrican Film and Television Festival of Ouagadougou (Festival panafricain du cinéma et de la télévision de Ouagadougou or FESPACO) is the largest film festival in Africa, held every two years in Ouagadougou, Burkina Faso. |
3 | El festival es va crear l'any 1969 i ha premiat una plètora de pel·lícules l'impacte de les quals avui dia encara retruny. | The festival usually takes place in March of every year it is held. Founded in 1969, it has honored a great number of movies whose impact is still felt today. |
4 | A continuació trobareu una llista de les pel·lícules africanes de més renom en llengua francesa (premiades o no) que han marcat tota una generació de teleespectadors: | In celebration of the upcoming film festival, below are five of the most celebrated French-language African films (award-winning or not) that have left their mark on an entire generation of movie-watchers. |
5 | Bal Poussière (Costa d'Ivori) | Ivory Coast: “Bal poussière” (Dancing in the Dust) |
6 | Cartell de la pel·lícula Bal Poussière - Domini públic. | Poster for the film “Bal poussière” - Public domain |
7 | Bal Poussière és una pel·lícula ivoriana de 1988 i dirigida per Henri Duparc. | “Dancing in the Dust” is a 1988 Ivorian film directed by Henri Duparc. |
8 | Ha generat 300.000 entrades a França i és una sàtira de la poligàmia. Conta la historia d'Alcaly, anomenat “semidéu”, qui, tot i el fet que ja té cinc esposes, s'encaterina amb la jove Binta, arribada d'Abidjan. | Seen by over 300,000 people in France, this satire of polygamy tells the story of Alcaly (a.k.a. “Demi-God”) who, despite already having five wives, becomes infatuated with Binta, a young woman who has returned home from the big city of Abidjan. |
9 | Aquí teniu un fragment de la pel·lícula: [Embed]http://www.youtube.com/watch? | See a French-language clip from the movie below: |
10 | v=sM9CNJhO1O8 [/embed] Gapont [fr] explica per què aquesta pel·lícula l'ha marcat: | Gapont [fr], contributor on Allociné in Paris, explains what he found striking about the movie: |
11 | Una petita joia de frescor i espontaneïtat. | A fresh and spontaneous little gem. |
12 | Aquesta pel·lícula té la candidesa del cinema de Renoir o de Pagnol. | This movie has the candour of a [Jean] Renoir or [Marcel] Pagnol work. |
13 | Però tot i comptar amb un pressupost reduït, actors sovint amateurs i ser filmada en Súper 16 mm, la màgia hi és; ens deixem portar per aquests personatges increïbles. | Small budget, many amateur actors, shot in Super 16 mm, yet the magic is there, these incredible characters simply carrying us away. |
14 | Cinema de debò. | Authentic filmmaking. |
15 | Va, Vis et Deviens (Etiòpia) | Ethiopia: “Va, Vis et Deviens” (Live and Become) |
16 | Cartell de la pel·lícula Va, Vis et Deviens - Domini públic. | Poster for the film “Va, vis et deviens” - Public domain |
17 | Va, vis et deviens, Vete y vive a Espanya, és una pel·lícula franco-israeliana dirigida per Rady Mihaileanu i estrenada l'any 2005. | “Live and Become” is a 2005 French-Israeli film by Radu Mihaileanu. |
18 | En un camp de refugiats etíops del Sudan, una mare cristiana obliga el seu fill Schlomo a fer com si fos un jueu per sobreviure i perquè se l'inclogués a l'operació Moisès, la qual transportava nombrosos jueus etíops a Israel. | In an Ethiopian refugee camp in Sudan, a Christian mother makes her son Shlomo pass as Jewish in order to survive and be included in Operation Moses, which brought many Ethiopian Jews to Israel. |
19 | Un cop declarat orfe, una família francesa sefardita que viu a Tel Aviv adopta l'orfe Schlomo. | Declared an orphan, Shlomo is adopted by a Sephardic Jewish French family living in Tel Aviv. |
20 | A mesura que creix, tem que descobreixin el seu doble secret. | He grows up fearing that his secret past will be revealed. |
21 | Aquí en teniu el tràiler: | See the trailer below: |
22 | Janos451 va quedar encisat amb la intensitat dramàtica de la pel·lícula [en]: | Janos451, an IMDB commenter from San Francisco, loved the movie's dramatic intensity: |
23 | Allò que fa que la pel·lícula sigui extraordinària és el retrat honest i eficaç de l'aïllament i de la solitud d'aquest jove refugiat, empitjorat per la convicció que la seva salvació ha costat la vida de la mare (cosa que ha fet plorar el públic). | What makes the film extraordinary - what creates all the crying in the audience - is its honest and effective portrayal of the young refugee's isolation and loneliness, made worse by his belief that his escape is at the cost of his mother's life |
24 | Aquesta pel·lícula es fonamenta en la història dels Falashas (jueus etíops) que, immigrants a Israel, sofreixen moltes dificultats per tal de ser acceptats malgrat els seus esforços. | The film is based on the history of the Beta Israel (Ethiopian Jews) who, despite their efforts, have experienced a great deal of difficulty gaining acceptance after immigrating to Israel. |
25 | Aquesta pel·lícula se centra en el moment en què nombrosos immigrants africans organitzen protestes per obtenir els seus drets a Israel. Un Homme qui Crie (Txad) | The movie has seen renewed interest recently as many African immigrants in Israel have been demonstrating for their rights. |
26 | Un homme qui crie, Un hombre que grita a Espanya, titulada inicialment “Un homme qui crie n'est pas un ours qui danse” (Un home que crida no és un ós que balla, en català) és una pel·lícula del director txadià Mahamat Saleh Haroun que es va estrenar el 29 de setembre de 2010. | Chad: “Un homme qui crie” (A Screaming Man) “A Screaming Man,” originally titled “A Screaming Man is Not a Dancing Bear,” is a film by Chadian director Mahamat Saleh Haroun, released on September 29, 2010. |
27 | Ha obtingut el Premi del Jurat del Festival de Cinema de Canes de 2010. | It received the Cannes Film Festival Jury Prize in 2010. |
28 | El títol original està tret d'una frase del Cahier d'un retour au pays natal (Quadern d'un viatge de retorn al país natal, en català) del poeta martiniquès Aimé Césaire. | The original title is a quote from “Notebook of a Return to the Native Land” by Martinican poet Aimé Césaire. |
29 | Conta la història d'Adam, de cinquanta-cinc anys, un vell campió de natació, mestre encarregat de natació en un hotel a N'Djamena. | The film tells the story of 55-year-old Adam, a former swimming champion turned hotel lifeguard in N'Djamena. |
30 | Tan bon punt traspassen l'hotel a les mans d'uns inversors xinesos, Adam està forçat a cedir el seu treball al seu fill Abdel. | When the hotel is taken over by Chinese investors, he is forced to surrender his job to his son Abdel. |
31 | El blog Words of Katarina [en] explica per què la pel·lícula l'ha marcat: | The blogger at Words of Katarina explains what makes the movie so compelling: |
32 | Un homme qui crie és una pel·lícula que parla de la pèrdua de sí mateix, però no com a conseqüència de quelcom que passa més enllà del nostre control, sinó de les eleccions que prenem quan la vida ens agafa de sorpresa […]. | A Screaming Man talks about loss of self, not as a consequence of happenings beyond our control, but of the choices we make when life throws us off guard. . . |
33 | De fet, és quelcom que nosaltres hem de decidir, com quin tipus de persona volem ser i com expressar-nos i viure una vegada que hem pres una decisió. | It is in fact up to ourselves to decide what kind of person we want to be and how to express and live up to the decision once it has been made. |
34 | Indigènes (Algèria/Marroc) | Algeria/Morocco: “Indigènes” (Days of Glory) |
35 | Indigènes, Dies de Glòria en català, és una pel·lícula algeriana i marroquina de l'any 2006 realitzada per Rachid Bouchareb. | “Days of Glory” is a 2006 Algerian-Moroccan film directed by Rachid Bouchareb. |
36 | La pel·lícula relata el descobriment de la Segona Guerra Mundial i de l'Europa per part de tres tiradors algerians i un soldat d'infanteria marroquí: Abdelkader, Said, Mesaoud i Yassir. | The film tells the stories of one Moroccan and three Algerian soldiers serving in the French army during World War II: Abdelkader, Saïd, Mesaoud and Yassir. |
37 | La guerra els aporta la desil·lusió conseqüència de les discriminacions, i també l'emergència d'una consciència política i l'esperança. | While they are disillusioned by the discrimination they experience during the war, the movie also illustrates their emerging sense of hope and political consciousness. |
38 | Sarah Elkaim explica l'importància històrica de la pel·lícula [fr]: | Sarah Elkaïm, French writer and African affairs expert at Critikat explains the film's historical significance [fr]: |
39 | Ningú encara no havia gosat a relatar el destí de milers d'africans, arribats del Magrib i més enllà del Sàhara, que, com a part de l'exèrcit francès, van participar en l'alliberament del país que, per a la major part, mai no han considerat seu […]. | No one had yet endeavored to tell the story of tens of thousands of Africans from North Africa and beyond the Sahara in the French army, who helped liberate the country they always considered their homeland. |
40 | Allò que dóna la força i l'emoció a la pel·lícula són els personatges ben construïts i sense pretexts. | […] That's what makes this movie so emotional and powerful: the characters are fleshed out, not clichéd. |
41 | Són humans: tal vegada covards, temorosos i, sobretot, homes que han vingut per alliberar el seu país del jou nazi. | They are human, sometimes cowardly or scared. Above all else, they are men who have come to liberate their country from the Nazi yoke. |
42 | Tabataba (Madagascar) | Madagascar: “Tabataba” |
43 | Tabataba (rumors, en malgaix, i també el nom dels esdeveniments de la insurrecció de 1947 a Madagascar) és una pel·lícula de Raymond Rajaonarivelo [fr] de l'any 1988. | “Tabataba” (“rumblings” or “rumors” in Malagasy, but also the code name given to the events of the 1947 Malagasy Uprising in Madagascar) is a 1988 film by Raymond Rajaonarivelo. |
44 | Aquesta pel·lícula conta la lluita del poble malgaix per obtenir la independència de França. | The film tells the story of a Malagasy village fighting to achieve independence from French colonial rule. |
45 | Per a cada habitant, la rebel·lió té diferents formes: n'hi ha que creuen en el poder democràtic, i d'altres, en el poder de les armes. | For the villagers, rebellion takes different forms. Some believe in the power of democracy; others believe in the power of arms. |
46 | El realitzador Raymond Rajaonarivelo descriu com ha escrit el guió [fr] de la pel·lícula: | Director Raymond Rajaonarivelo describes how he wrote the screenplay for the film [fr]: |
47 | Tothom em contava una història, però mai la mateixa. | Everyone was telling me stories, but never the same one. |
48 | Això ha donat lloc a un rumor, Tabataba, que, al meu parer, reflectia allò que hi havia sentit. | This resulted in a rumor, tabataba, that seemed to reflect what I had heard there. |
49 | M'he fet servir de totes aquestes memòries per escriure el guió. | These are all memories that I used to write the script. |
50 | Valérie Andrianjafitrimo, la qual ha informat d'aquestes paraules, afegeix que [fr]: | Valérie Andrianjafitrimo, the reporter of Rajaonarivelo's remarks, adds [fr]: |
51 | El que és crucial, en aquest joc d'equilibri entre negació i record, entre interpretació francesa renovada i pluralitat de les percepcions malgaixes, no és la veritat de la historiografia, de la qual veiem clarament que no resol res de les ombres de la memòria ni de la dimensió simbòlica de l'esdeveniment. | For as we try to balance denial and commemoration, the balance between France's reinterpretations of the events and the Malagasy people's various perceptions, what is crucial is not the truth in historiography. That clearly resolves nothing when it comes to the shadows of memory or the event's symbolism. |
52 | Potser, és que la veu alternativa del rumor, aquest “tabataba”, aquest soroll sord, permanent, variat i variable, de vegades discret, de vegades estrident, victimista, heroic, és important. | Perhaps it is the rumor as an alternative voice, the “tabataba” - this muffled, continuous, multifaceted sound, ever-changing from restrained to deafening and from victimized to heroic - that is more important. |