Sentence alignment for gv-cat-20150915-10532.xml (html) - gv-eng-20150622-528304.xml (html)

#cateng
1Un periodista iranià, enviat a l'exili després de 6 anys de presóIranian Journalist Ahmad Zeidabadi Sent Into Exile After Six Years in Prison
2Ahmad Zeidabadi és enviat a complir la sentència en l'exili després d'haver estat alliberat de la presó el passat maig.Ahmad Zeidabadi is sent to serve out a sentence in exile after being released from prison this past May.
3Imatge de l'agència de notícies Fars, publicada per la seva distribució.Photo taken by Fars News Agency, and published for distribution.
4Aquest article va aparèixer a iranhumanrights.org i es publica aquí en col·laboració amb la Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran.This post first appeared on iranhumanrights.org and is published here in collaboration with the International Campaign for Human Rights in Iran.
5Ahmad Zeidabadi, un periodista que ha passat sis anys a presó pel seu treball, va ser transferit a la ciutat de Gonabad, al nord-est de l'Iran el passat 22 de maig per començar a complir el seu temps d'exili.Ahmad Zeidabadi, a journalist who served six years in prison for his work, was transferred to the city of Gonabad in northeastern Iran on 22 May to begin serving his time in exile.
6A finals de maig, la fiscalia de Teheran va informar la família que Zeidabadia seria exiliat a Gonabad immediatament després de la seva sortida de la presó de Rajaee Shahr.The Tehran prosecutor's office informed Zeidabadi's family in late May that he would be exiled to Gonabad immediately upon release from Rajaee Shahr Prison.
7És inusual que s'apliqui immediatament l'exili després d'una sentència tan llarga de presó. Ha estat un xoc, sobretot per a la seva família, ja que molts pensaven que no se li faria complir la pena d'exili.The immediate enforcement of Zeidabadi's exile after such a long prison sentence is unusual and particularly shocking to his family, as many thought that his exile sentence would not be enforced.
8Una font fiable del cas va dir a la Campanya pels Drets Humans a l'Iran que el tribunal havia informat la família que la pena d'exili, que en un principi era de cinc anys, havia passat a ser de dos anys.A source knowledgeable about his case told the International Campaign for Human Rights in Iran that his family was informed by the court that his five-year exile sentence had been changed to two years.
9No obstant això, el tribunal no ha anunciat oficialment aquesta nova decisió.The new decision, however, has not been officially announced by the court.
10Zeidabadi, que també és secretari general de l'Associació Iraniana d'Antics Alumnes (Advar), va ser empresonat per agents de la intel·ligència de la Guarda Revolucionària el 12 de juny de 2009 i va ser transferit a la sala 2-A de la Guarda, dins la presó d'Evin.Revolutionary Guard intelligence agents arrested Zeidabadi, who is also secretary general of Iran's nationwide Alumni Association (Advar), on June 12, 2009, and transferred him to the Guard's Ward 2-A inside Evin Prison.
11Va ser jutjat el 23 de novembre del mateix any, acusat de propaganda contra l'Estat, d'assemblea i col·lusió per crear conflictes després de les eleccions presidencials i d'insultar el Líder Suprem. El tribunal el va condemnar a sis anys de presó i cinc anys d'exili a Gonabad i se li va prohibir tornar a participar en activitats socials i polítiques.He was put on trial on November 23, 2009, and was sentenced to six years in prison, five years in exile in Gonabad, and a lifetime ban on social and political activities on charges of “propaganda against the state,” “assembly and collusion to create riots after the presidential election,” and “insulting the Supreme Leader.”
12El febrer de 2012, se'l va transferir juntament amb altres presoners polítics a la presó de Rajaee Shahr, a Karaj, fora de Teheran, on ha passat la major part de la seva condemna.In February 2010, along with a number of other political prisoners, he was transferred to Rajaee Shahr Prison in Karaj, outside Tehran, where he served most of his prison term.
13Com a analista polític, va començar la seva carrera periodística al diari Etela l'any 1989 i durant els anys previs al seu empresonament va treballar sobretot amb diaris reformistes.As a political analyst, he began his journalistic career at Etela'at Newspaper in 1989, and in the years prior to his arrest worked primarily with reformist newspapers.
14També era un membre de la junta directiva de l'Associació de Periodistes Iranians.He was also a member of the board of directors of the Association of Iranian Journalists.
15La raó principal del seu processament en 2009 va ser la carta oberta que va escriure al Líder Suprem de l'Iran, Ali Khamenei, en què criticava la seva manca de responsabilitat.The main reason for his 2009 prosecution was an open letter he had written to Iran's Supreme Leader Ali Khamenei, criticizing him for his lack of accountability.
16Segons l'ordre del tribunal, Zeidabadi s'ha de presentar a l'oficina del governador de Gonabad en persona.According to the court order, Zeidabadi has to appear at the Gonabad governor's office in person.
17«Abans d'això, un oficial de l'oficina de la fiscalia de Teheran va informar la família de la imposició de la pena d'exili al periodista però la família no el va creure ja que no pensaven que els funcionaris el sotmetrien a més turments després de sis anys de presó», va dir la font.“Earlier, an official inside the Tehran prosecutor's office had informed Mr. Zeidabadi's family about the enforcement of the journalist's exile sentence, but the family did not believe it, as they didn't think the officials would subject him to further torment after six years [in prison],” said the source.
18El 19 de maig de 2015, la dona de Zeidabadi, Mahdieh Mohammadi Gorgani, va escriure en un post a la pàgina de Facebook: «Esperem que Ahmad sigui alliberat el 21 de maig, després de sis anys de presó, però ara ens diuen que el duran directament de la presó a l'exili.In a May 19, 2015, post on her Facebook page, Zeidabadi's wife, Mahdieh Mohammadi Gorgani, wrote, “We were waiting for Ahmad to be released on May 21 after six years in prison, but now they say they will take him to exile from prison.
19Estem molt angoixats».We feel so oppressed.”
20El 28 d'abril de 2015, quan, en una entrevista amb Charlie Rose, li van preguntar al ministre d'Afers Exteriors, Mohammad Javad Zarif, sobre els periodistes empresonats a l'Iran, va contestar:In an April 28, 2015, interview with Charlie Rose, when Iran's Foreign Minister Mohammad Javad Zarif, was asked about journalists imprisoned in Iran, he asserted:
21No empresonem gent per les seves opinions.We do not jail people for their opinions.
22El govern té un pla per millorar, per ampliar els drets humans al país.The government has a plan to improve, enhance human rights in the country.
23Com tots els països haurien de fer.As every government should.
24I crec que com a govern tenim l'obligació amb el nostre poble de fer exactament això.And I believe we have an obligation as a government to our own people to do that.
25Però la gent que comet crims, que viola les lleis del país, no es pot amagar per ser periodistes, per ser activistes polítics.But people who commit crimes, who violate the laws of the country, cannot hide by being a journalist, being a political activist.
26La gent ha de respectar la llei.People have to observe the law.
27No obstant això, quan el 12 de maig, durant una visita a la universitat de Zanjan, van preguntar a Ali Motahari, un membre del parlament iranià, si hi havia presoners polítics a l'Iran, va respondre:However, when Iranian Member of Parliament Ali Motahari was asked about whether there were political prisoners in Iran during a May 12, 2015, visit to Zanjan University, he answered:
28Some prisoners had no role in the events of 2009 [a reference to the widespread protests that followed the disputed presidential election in Iran that year], but they are in prison simply because they have reformist thinking, or were active during the reformist era, and I have personally never understood what crime they committed.
29Alguns presoners no tenien cap paper als esdeveniments del 2009 [fa referència a les protestes generalitzades que van tenir lloc després de les controvertides eleccions presidencials a l'Iran durant aquell any], sinó que són a presó per tenir un pensament reformista o per haver estat actius durant l'era reformista i jo, personalment, mai no he entès quin delicte han comés.Some prisoners had no role in the events of 2009 [a reference to the widespread protests that followed the disputed presidential election in Iran that year], but they are in prison simply because they have reformist thinking, or were active during the reformist era, and I have personally never understood what crime they committed.