# | cat | srp |
---|
1 | França: les llengües regionals es manifesten | Francuska: Zauzimanje stava kada su regionalni jezici u pitanju |
2 | Una desena de manifestacions simultànies van tenir lloc en algunes capitals de França el 31 de març. | [Svi linkovi su na francuskom, osim ukoliko nije drugačije navedeno] |
3 | L'objectiu: mostrar un suport incondicional a les llengües regionals i autòctones. Les manifestacions, a tres setmanes de les eleccions presidencials, mostren un fort compromís ciutadà en favor del reconeixement de les llengües regionals i autòctones. | U većim gradovima u Francuskoj 31. marta 2012, desilo se nekoliko dogadjaja u isto vreme, a sve je bilo usmereno ka zajedničkom cilju prikazivanja stalne podrške regionalnim, ali i jezicima starosedelaca. |
4 | Les manifestacions demanaven la ratificació de la Carta per la protecció de les llengües regionals del Consell d'Europa que, tot i haver estat signada per França el 1999, no s'ha ratificat mai. | Ove demonstracije su održane tri nedelje pre francuskih predsedničkih izbora i pokazali su snažnu podršku gradjana za priznavanje regionalnih i jezika starosedelaca. Učesnici su zatražili uvodjenje Evropske Povelje Regionalnih ili Jezika Manjina [en]. |
5 | La reivindicació de les associacions que han participat en les protestes és demanar als candidats que es posicionin sobre la situació d'aquestes llengües, avui considerades inconstitucionals atès que són minoritàries i la Constitució francesa no reconeix les minories. | Iako je takav dogovor potpisan od strane Francuske 1999. nikada nije ratifikovan. Organizacije koje učestvuju, traže od predsedničkih kandidata da iznesu svoje stanovište o statusu regionalnih jezika. |
6 | Manifestació a Tolosa, el 31 de març del 2012. Crèdits de la fotografia: @elpasolibre a Twitter | Kako stvari stoje danas, smatra se da su regionalni jezici neustavni jer država Francuska ne prepoznaje manjine. |
7 | Un bon embolic polític i jurídic envolta aquestes llengües i el seu reconeixement. | Demonstracije u Toulouseu 31 marta 2012. Foto @elpasolibre na Twitter |
8 | Aquest embolic ha estat alimentat en part per prejudicis i el mal coneixement del tema i s'hauria de solucionar. | Pravi politički i pravni zaplet okružuje te jezike i njihovo priznavanje zbog ljudskih predrasuda i nedostatka znanja po tom pitanju. |
9 | Efectivament, la modificació introduïda a la Constitució el 2008 semblava obrir el camí cap a la definició d'un estatut per a aquestes llengües i, així, introduir-ne l'ensenyament a l'escola. | Nadamo se da će se desiti promena perspektive. Izgledalo je da će izmene i dopune Ustava iz 2008 g., otvoriti put za definiciju statusa tih jezika, pored toga što će se predavati u školama. |
10 | Però Nicolas Sarkozy va posar fi a aquestes esperances argumentant que una acció com aquella portaria a la creació de guetos, cosa que no és compatible amb un país unit. | Nicolas Sarkozy je prekinuo te nade tvrdeći da bi takav postupak mogao dovesti do kulturne evolucije zasnovanoj na zajednici, što nije u skladu s jedinstvenom zemljom. |
11 | Un gran nombre de regidors i de representants de les regions s'han afegit a les manifestacions. Aquestes manifestacions han reunit milers de persones a Tolosa, Kemper, Estrasburg, Baiona, Perpinyà i Aiacciu (etiqueta principal a Twitter: #op31m): | Mnogi lokalni i regionalni predstavnici su prisustvovali ovim dogadjajima koji su okupili hiljade ljudi u Toulouseu, Quimperu, Strasbourgu, Strasbourgu, Perpignanu i Ajacciou (Službena internet rasprava na Twitter: #op31m): |
12 | @fredverbeke : #Deiadar : 7.000 manifestants demanen l'oficialitat de l'èuscar a Baiona!!!! bit.ly/HvvCCx | @fredverbeke: #Deiadar: 7000 protestanata u korist formalizacije baskijskog jezika u Bayonne!!!! bit.ly/HvvCCx |
13 | @urtzai : La llengua bretona ha estat defensada per 12.000 persones, el català per 8.000, l'#Euskara per 7.000, la llengua corsa per 2.000 i l'occità per 30.000! | |
14 | #kolosala #deiadar La primera pàgina del diari Télégramme: "El bretó, llengua viva." | @urtzai: Bretonski jezik podržava 12000, katalonski 8000, #Euskara 7000, korzikanski 2000 i okcitanski 30000! |
15 | Crèdit fotografia: @letelegramme a Twitter. | #kolosala #deiadar |
16 | @elpasolibre : Visca! | @elpasolibre: Uraaa! |
17 | 6 000 companys a Perpinyà, 12.000 a Kemper, 3.000 a Estrasburg, 30.000 a Tolosa, 7.000 a Baiona #deiadar #op31m | 6000 prijatelja u Perpignanu, 12000 u Quimperu, 3000 u Strasbourgu, 30 000 u Toulouseu, 7 000 u Bayonneu #deiadar |
18 | @caillonm : Cadena humana davant la prefectura de la regió d'Aiacciu en defensa de la llengua corsa. | @caillonm: Lanac ljudi ispred prefekture Ajaccio u obranu korzikanskog jezika. |
19 | #op31M | #op31M |
20 | @la_setmana ha posat en línia una galeria de fotografies de la manifestació de Tolosa. | @la_setmana je postavila online foto galeriju demonstracija održanih u Toulouseu. |
21 | El bloc Langues régionales proposa molts recursos sobre aquest tema i també un flux d'informació en temps real de les reivindicacions amb l'etiqueta #op31M. | Blog Langues régionales navodi više izvora uz veliki broj tweetova s internet rasprave #op31M. |
22 | Es poden trobar alguns materials complementaris a aquestes manifestacions com el conjunt de vídeos reunits pel bloc Méridianes, que presenta diverses posicions i debats. | Méridianes objavljuje video snimke dogadjaja u kojima se prikazuju različiti stavovi i rasprave čim su se pojavile. |
23 | Ara per ara, el candidat socialista François Hollande dóna suport al reconeixement d'un estatut en favor de les llengües regionals, mentre que els candidats conservador Nicolas Sarkozy (UMP) i d'extrema esquerra Jean-Luc Mélenchon (Front de Gauche) s'hi oposen, com recorda el diputat de Finisterre Jean-Jacques Urvoas al seu bloc: | Do sada, François Hollande (kandidat Socijalističke stranke) se zalaže za status priznavanja manjinskih jezika, dok Nicolas Sarkozy (UMP i stranka na vlasti) i Jean-Luc Mélenchon (Levica) izražavaju svoje protivljenje ovom projektu. Zamenik Jean -Jacques Urvoas ukazuje na svom istoimenom blogu: |
24 | Per al primer [és a dir, Nicolas Sarkozy], “estimar França” és bàsicament “rebutjar la ratificació de la carta de les llengües minoritàries” !!! […] | Za ovog prvog [tj. Nicolas Sarkozy], “Voleti Francusku” znači jednostavno «odbiti da se ratifikuje povelja manjinskih jezika”! |
25 | Quant a Jean Luc Mélenchon, recordem que en un debat al Senat va qualificar les escoles bretones Diwan de “secta” i cal recordar també que, en aquest mateix indret, havia proclamat el seu orgull de ser un “jacobí, que només parlava la llengua francesa -i l'espanyol, la llengua dels seus pares-.” | […] a što se tiče Jean Luc Mélenchona, prisetićemo se da je on opisao Diwan kao “sektu” u raspravi u Senatu, kao što je i izjavio da je ponosan što je “ajacobin” (napomena urednika: istorijska Francuska revolucionarna partija), koji govori samo francuski jezik i španski, jezik mojih predaka.” |
26 | Ningú no pretén, evidentment, privar-lo d'aquest dret. […] | Očigledno, niko ne misli da ga izaziva u vezi s tim. […] |
27 | La qüestió de l'estatut de les llengües regionals és oberta i no sols per als candidats a les eleccions presidencials franceses. | Pitanje statusa regionalnih jezika je otvoreno ne samo s obzirom na predsedničke kandidate. |
28 | En els comentaris de l'entrada que anuncia les manifestacions del 31 de març al bloc Bigbrowser, les posicions són diverses: | Pomešani su i komentari čitatelja na Bigbrowser blogu postavljeni nakon najave demonstracija 31 marta: |
29 | Xavi : La importància de les llengües regionals? | Xavi: Važnost regionalnih jezika? |
30 | Per a qui? | Za koga? |
31 | Per què? | Za šta? |
32 | No crec que sigui una qüestió de vida o mort el de donar un estatut oficial a tots els “patois“. | Nisam uveren da je presudno svim lokalnim dijalekatima dati službeni status. |
33 | Visc a Espanya i veig les maleses que la divisió lingüística acaben fent. | Živim u Španiji i prisustvovao sam haosu koje jezička podela donosi. |
34 | Per sort, a França només el francès és llengua oficial. | Hvala Bogu, u Francuskoj, samo je francuski službeni jezik. |
35 | La llengua forma part dels lligams que uneixen els ciutadans d'un país: no hem de cedir a aquestes reivindicacions comunitàries. | Jezik je deo veza koje sjedinjuju sve gradjane jedne zemlje: Nemojmo kapitulirati i popustiti ovim zahtevima zajedništva. |
36 | ericparis11 : Amb aquests arguments, ben aviat haurem de dir als quebequesos que ja poden anar abandonant el seu “patois” i que parlin la llengua majoritària del país on es troben, l'anglès. | ericparis11: Uz takvu vrstu argumenata, uskoro ćemo doći do tačke kad ćemo reći Quebeckerima da je vreme da napuste svoj ‘žargon' i da govore većinskim jezikom zemlje u kojoj žive, tj. engleskim na primer. |
37 | I seguint el mateix tipus de reflexió, en un futur els documents de la Comissió Europea i del Parlament seran en anglès, els “minoritaris” (francesos, alemanys, espanyols, italians, hongaresos, finesos i més llengües “patoises” com el neerlandès i el portuguès) s'hauran d'adaptar, per tant, a aquesta “simplificació” tan lògica, tan cartesiana. | A u istom tom tipu razmišljanja je činjenica da će sutra svi dokumenti Evropske komisije i parlamenata biti na engleskom jeziku, a što se tiče “manjina” (francuski, nemački, španski, talijanski, madjarski, finski i drugi ostali koji govore holandski ili portugalski), oni će morati živeti s tim tako logičnim i kartezijanskim “pojednostavljenjem”. |
38 | Per cert, els nostres investigadors i professors hauran d'utilitzar per als seus treballs una llengua arcaica i tan poc llegida com és la de Molière (en el cas que sigui antiquat)? | U stvari, da li bi naši Francuski naučnici i nastavnici i dalje trebali koristiti u svrhu svog rada jezik tako zastareo i retko korišten kao Molière-ov materinji jezik? |
39 | Encara es pot aturar, afortunadament, a la majoria del nostre país… | To se već dogadja - jasno za dobrobit naše zemlje… |
40 | Elg : Ah… Les llengües regionals! | Elg: Ah… Regionalni jezici! |
41 | Aquest tema sempre desperta passions, assassines d'una banda, idòlatres d'una altra! Llavors, la millor cosa que podem fer és dubtar. | Uvek je to tema koja potpaljuje vatru, ubice s jedne strane, a obožavanje s druge! |
42 | Conèixer el bretó, el català, el cors, l'occità i el basc no fa que la visquem d'una manera diferent d'aquells qui no parlen cap llengua minoritària. | Dok bi najbolje bilo postići neki balans, uz poznavanje činjenice da Bretonci, Katalonci, Okcitanc ili Korzičani i Baskijci ne žive drugačije od ljudi koji ne govore jezikom manjina. |
43 | Només podem llegir, escriure, parlar i entendre una llengua més! | Možemo samo čitati, pisati, govoriti i razumeti još jedan jezik! |
44 | thiziri : I quan no es té un lligam especial amb un territori, què es parla? | thiziri: A šta kada nemamo odredjene korene s teritorijom jezika koji govorimo? |
45 | Ni basc, ni bretó, ni català, etc. Quan es viu amb un estranger (per tant, amb dues llengües a casa), a quina escola han d'anar els infants? | Nema ih ni Baskijac ni Bretonac, ni Katalonac itd., koji žive sa strancem, a to već znači dva jezika kod kuće. U koju školu ćemo poslati našu decu? |
46 | Aquest debat em fa por perquè dóna per fet que hom pertany al territori al qual se sent identificat. | Ova rasprava me plaši jer pretpostavlja pripadanje jednom području sa kojim se identifikujemo. A što se toga tiče, koliko generacija treba da smo živeli tamo? |
47 | Però per això cal viure-hi des de fa quantes generacions? | I da tamo ostanemo do kraja života .. |
48 | I quedar-s'hi tota la vida… Em sento francesa i res més, no hi puc fer res, és la meva història i no em molesta que alguns vulguin parlar a més del francès una llengua diferent. Tot i això, no hem d'oblidar els “altres” francesos que tenen també el dret de viure amb una sola llengua. | Ja osećam da sam Francuskinja i ništa drugo, ja tu ne mogu pomoći, to je moja istorija i ne smeta mi što neki ljudi žele da govore neki drugi jezik, ali oni ne bi trebalo das zaborave druge Francuze koji takodje imaju pravo da žive s jednim jezikom. |
49 | Això també és tolerància. | To za mene označava toleranciju. |