# | aym | cat |
---|
1 | Áfricataki paqallqu maravillas naturales ukatak chhijllasa | Vota per les set meravelles naturals de l'Àfrica |
2 | África markan jaqinakax chhijllapxaspaw paqallqu kust'at maravillas naturales utjki jallukanakataki, ukatw mä atipasïw maran mäkut mistsu. | S'ha convocat un concurs anual perquè el públic voti les set meravelles naturals d'Àfrica. |
3 | Ukat jichhakamax [en] nayraqataruw chhijlläwinx jiltataski. | Actualment, la votació segueix oberta [en]. |
4 | Aka atipt'äwix global Seven Natural Wonders [en] (Siete Maravillas Naturales) ukan yanapt'apamp wakicht'atawa, jichhatpachax tunka payan chaqanakaw taqpach suyu africanonakatak mayacht'ata. | El concurs ha estat organitzat gràcies a l'esforç global de Seven Natural Wonders [en] i, de moment, inclou 12 paratges arreu del continent africà. |
5 | Uñstayam ajllt'atanaka, ukat jichhamaran yaqha saririnakax jan yatiyat uñstapxkiti. | Aquí teniu les candidates i altres aspirants que han quedat fora aquest any: |
6 | Delta del Okavango, Botsuana | El delta de l'Okavango, Botswana |
7 | Hipopótamonakax Delta del Okavango ukan tuyusipki, Botsuana, delta manqhax uraqpachat juk'amp jach'awa, John ukan Wikipediana, CC. | Hipopòtams prenent un bany al delta de l'Okavango, Botswana, el delta interior més gran del món. Imatge de John a Wikipedia, amb llicència CC-BY. |
8 | Mayita. Delta del Okavango ukax delta manqhajax uraqpachats juk'amp jach'awa, jallu umampiw Okavango jawirar phuqhantata. | El delta de l'Okavango [en] és el delta interior més gran del món, format per l'aigua de les pluges que porta el riu Okavango. |
9 | Namibia markan irpiripax mä taypi hidroeléctrica uk lurañ amti, Okavango jawiran uma sarir askikipt'ayañataki, ukat ecologistanakax delta ukana fauna ukat flora jallukaruw amta wakichäwix jan walt'ayasp sapxiwa. | El govern de Namíbia té intenció de construir-hi una central hidroelèctrica per regular el cabal del riu, però els ecologistes temen que aquest projecte destrueixi part de la fauna i la flora del delta. |
10 | Arrecifes Wila Lamarqutata (Mar Rojo), Egipto, Sudán, Eritrea uksanakana Wila Lamarqutax Océano Índico lamarqutan maysa amparapawa, akasti Áfricamp Asiampita jä ukjan uñjasi. | L'escull de la mar Roja, Egipte, el Sudan i Eritrea La mar Roja és un braç de mar que es troba a l'oceà Índic entre Àfrica i Àsia. |
11 | Arrecifepaxa, waranqa päpatak pusitunka millas ukjats jilt'atawa (2000 km ukha), Egipto, Sudán ukat Eritrea jalluka marka thiyanak katxaru, ukat ukanx waranqa mäpatak jila challwanakaw layanakan utji. | Els esculls s'estenen per gairebé 2.000 quilòmetres a la costa d'Egipte, el Sudan i Eritrea i hi conviuen més de 1.100 espècies de peixos. |
12 | Antias challwa Wila lamarqutana, Wikimediata commons. dominio púbico ukan jamuqa. | Forcadelles a la mar Roja. Imatge a Wikimedia Commons, de domini públic. |
13 | Monte Kenia, Kenia | El Mont Kenya, Kenya |
14 | Pared del Monte Kenia, por Radu vatcu licencia CC 3.0 | El Mont Kenya. Imatge de Radu vatcu, amb llicència CC-BY-3. |
15 | Monte Kenia sata qulluw juk'amp patan Kenian utji, African payïyi jach'apata qullupa, Kilimanjaro ukhjaru. | 0 El Mont Kenya és la muntanya més alta de Kenya i la segona més alta de l'Àfrica després del Kilimanjaro. |
16 | Waranqa waranqa maranakaw khunu chhullunkhatamp imantatäna. | Va estar cobert per una capa de gel durant milers d'anys. |
17 | Ecosistema sat Monte Kenian utjki ukatw chiq umx päwaranqa waranqa jaqinakatakix utji. | El seu ecosistema proveeix d'aigua a uns dos milions de persones. |
18 | Uka parkinx mä maranx 16000 ukja tumpir jaqinakw katuqapxi. | El parc acull uns 16.000 turistes cada any. |
19 | Avenida de los Baobabs sutini, Madagascar | L'avinguda dels Baobabs, Madagascar |
20 | Morondava jakirinakax Baobabs uka thakinkapxiwa, Madagascarana. | Habitants a l'avinguda dels Baobabs, Morondava, Madagascar. |
21 | Wikimediata commons de dominio público ukana jamuqata. | Imatge a Wikimedia Commons, de domini públic. |
22 | Avenida de los Baobabs [en] ukan thakhipax willkajalanta Madagascar uksankiwa, Menabetuqina, Morondava ukat Belon'i Tsiribihina jalluka taypina. | L'avinguda dels Baobabs es troba entre Morondava i Belon'i Tsiribihina a la regió de Menabe, a l'oest de Madagascar. |
23 | Baobabs ax kimsaqallq patak maranakaniwa, chiqtiw alayaru niya kimsa tunka ukha, ukat ukan jakirix sapakamakiw Madagascaran utjapxi. | Els arbres baobab, de més de 800 anys, poden arribar als 30 metres d'alçada i aquesta espècie en particular és endèmica de Madagascar. |
24 | Jichha qhipa maranakanx yatiyäwinakankanwa, uka munti ch'uminx nina nakhtäwiw yanqhachana, ukjkamat walja quqanaka ukat jicha ayrut jacha quqanakas qala nakhantat uñjasi | El paratge va ser notícia recentment perquè es va produir un incendi [es] que va cremar els arbres que s'havien plantat a prop dels enormes baobabs. |
25 | Qalarara Ch'umi Bemaraha Madagascar ukana, Madagascar | El bosc de pedres de Bemaraha, Madagascar |
26 | Qalarara Ch'umi (Bosque de Piedras) ukax Tsingy ukjam sutimpi uñt'atawa, aka Reserva Natural Integral de Bemaraha de Madagascar ukana, Wikipediana mayita ( CC 3.0). | El bosc de pedres conegut com Tsingy en la Reserva Natural Integral de Bemaraha a Madagascar. Imatge a Wikipedia, amb llicència CC-BY-3. |
27 | Tsingy de Bemaraha Melaky uksanxTsingy Bemaraha ukax reserva natural ukhamawa, akasti niya jak'a Madagascar uksa willkajalanttuqinkiwa. | 0. Tsingy de Bemaraha [en] és una reserva natural que es troba prop de la costa oest de Madagascar, a la regió de Melaky. |
28 | Aka parkix UNESCOn Patrimnio de la Humanidad ukjam sutimp uñt'ataxiwa, ukan nayrïri uñacht'äwipax qalakam ch'umi jallukjam sutiniwa, ukasti ariptayata lapiaces ukanakaw uma manqhan thayamp utjayas utt'ayapxi, jallukanakaw bosque de piedras ukan utji. | Aquest parc nacional ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i destaca pel seu bosc de pedres, que consta de pedres calcàries en forma d'agulles, originades per l'erosió de les aigües subterrànies i els vents. |
29 | Roca Zuma, Nigeria | La roca Zuma, Nigèria |
30 | Roca Zuma ukax Abuya jak'ana, Jeff Attaway jupan Flickr tuqina, mayita (CC 2.0)ukata. | La roca Zuma als afores d'Abuja. Imatge de Jeff Attaway al Flickr, amb llicència CC-BY-2. |
31 | Roca Zuma ukax mä monolitowa ukat 725 ukha chiqti, akasti Negeria thakhina Abuya uksan jikxatasi.ukatxa, aka thakhix “Puerta de Abuja” ukjam sutimp uñt'atawa”. | 0. La roca Zuma és un monòlit de 725 metres que es troba a Nigèria, al costat de la carretera que condueix a Abuja. El seu malnom ‘Gateway to Abuja' (La porta d'Abuja) ve d'aquesta carretera. |
32 | Pico del Horno, Isla Reunión | El Piton de la Fournause, l'illa de La Reunió |
33 | Mult'sus phallir qullu (Erupción en el Pico), Qasaw phaxsin päwanq paqallqu marana, Flickrana zatiqs jupana mayita ( CC license NC-SA). | Erupció del volcà l'abril de 2007. Imatge de zatiqs al Flickr, amb llicència CC-BY-NC-SA. |
34 | Le Piton Fournaise (El Pico del Horno)ukax mult'sus phallir qullu satawa, ukax isla Reunión Lamarquta Indico uksan jikxatasi. uraqpachan mult'sus phallir qullux uka maya sapakiw utjaski. | El Piton de la Fournaise és un volcà en escut que es troba a l'est de l'illa de La Reunió a l'Oceà Índic. És un dels volcans més actius del món. |
35 | Atolón Aldabra, Seychelles | Aldabra, illes Seychelles |
36 | Isla Aldabra, Seychelles ukax Flickr ukana, Johny Shaw jupana(CC 2.0). | Aldabra a les illes Seychelles. Imatge de Johny Shaw a Flickr, amb llicència CC-BY-2. |
37 | Aldabra Aldabra ukax uraqpachan payïri jach'a isljam uñt'atawa, ukat Seychells jallukataypinkiwa. | 0. Aldabra és el segon atol de corall més gran del món i forma part de les illes Seychelles. |
38 | Adabra ukax niya chiqpachax jaqina mantañapatx qhisphiyataxiwa, ukanx jillpachax jach'a tortuganakaw [en]uraqpachan uka uraqin jakasipxi. | Gairebé no s'hi ha produit cap interferència humana i és la llar de la població més gran de tortugues gegants. |
39 | Monte Kilimanjaro, Tanzania ukana | El Kilimanjaro, Tanzània |
40 | Kibo uka Monte Kilimanjaro ukana, Chris 73 jupana (CC-NC-BY). | El volcà Kibo del Kilimanjaro. Imatge de Chris 73, amb llicència CC-NC-BY. |
41 | Áfricana Kilamanjaro uka wali jach'a qulluwa África markana, aka uraqpachan uka qulluw juk'am patanki 5895 ukja chiqtasa jan khithits sariri. | El Kilimanjaro és la muntanya més alta [en] de l'Àfrica i la muntanya independent més gran del món, amb una alçada de 5.895 metres. |
42 | Ukat jichhax juk'atjam aka chhullunkhayata Kilimanjaro ukax juch'usaptaski, ukhamats uka kikiparakiw maya khunu chhullunkhayatanakax aka uraqpachan qhipartaski. | L'actual disminució del camp de gel del Kilimanjaro s'assembla al retrocès de les glaceres a altres glaciars situats a latituds mitjanes i baixes del planeta. |
43 | Jichhakamax kunjams Kilimanjaro saraski ukjama, ukatxa, päwaranqa pätuk payani, ukat päwaranqa kimsa tunka kimsa ukha maratx janjamakiw khunu chhullunkhayatax utxkaspati. | A aquest ritme, es prevé que el Kilimanjaro es quede sense gel entre el 2022 i el 2033. |
44 | Cráter del Ngorongoro, Tanzania ukana | Cràter del Ngorongoro, Tanzània |
45 | Ngorongoro uka p'iyanx mä maxt'a urqu leónaw katjaski, Brocken Inaglory jupana Wikimediapana (CC-BY-3. | Un lleó jove de caça al Cràter del Ngorongoro de Brocken Inaglory. Imatge a Wikimedia, amb llicència CC-BY-3. |
46 | 0). Cráter del Ngorongoro Ngorongoro uka sanq'a piyax jach'a mulxt'as phaller qulluwa, ukasti askinjam sum Arusha willka jalanttuqin uñjataski, Macizo del Ngorongoro ukax Tanzania uksatuqin jikxatasi. utatx África Oriental uksan sanq'a p'iyanx Fauna ukat flora ukat niya taqi kunayman jakirinakaruw qurpachi, ukat niyapuni 25000 ukja uywanakay sanq'a p'iyamanqhanx utjapxi. | 0. El Cràter del Ngorongoro és una gran caldera volcànica intacta i sense aigua que es troba a l'oest d'Arusha, en el massís del cràter de Tanzània. Dins del cràter hi conviuen gairebé totes les espècies individuals de la fauna de l'est d'Àfrica, uns 25.000 animals. |
47 | Serengueti uksar sariri, Tanzania uksana | La migració del Serengueti, Tanzània |
48 | Ñuesax jawir makhataski, Stefan Swanepoel jupan Wikipediapana (CC-BY-3. | Nyus creuant el riu de Stefan Swanepoel. Imatge a Wikipedia, amb llicència CC-BY-3. |
49 | | 0. La migració del Serengueti és la migració d'animals més gran i llarga del món. |
50 | 0). Serengetir mitmañax ukaw juk'amp jach'ax aka uraqpachanxa, taqi maranakansa, Ñuesan saratapatx qalltiw sum jirk'ata, Ngorongoro ukax khaysa Serengueti aynachtuqin Tanzania uksan qasawi phaxsita achuqa phaxsikam sum jark'at jikxatasi, kunawsatix maramit'añ katún qallti ukaxa: 750000 ukha cebranakaw uksar 1,2 waranqa waranqanaka ukha ñuesanakamp utjañatak nayr sarxapxi. | Cada any, la gran migració dels nyus comença a la zona de Ngorongoro al sud del Serengueti i es dóna de gener a març, quan comença l'època d'aparellament. El viatge l'inicien 750.000 zebres seguides d'1,2 milions de nyus. |
51 | Sahara ch'usa pampa | El desert del Sàhara |
52 | Kamillunakax Guelta d'Archeina, Ennedi, alax willka jalanta Chad uksana. | Camells a la Guelta d'Archei, Ennedi, nord-est del Txad. |
53 | Wikipediata jamuqata (CC-BY-2. | Imatge a Wikipedia, amb llicència CC-BY-2. |
54 | | 0. El desert del Sàhara és el desert més gran del món de tipus càlid. |
55 | | El desert abasta, si més no en part, els països d'Algèria, el Txad, Egipte, Líbia, Mali, Mauritània, el Marroc, Níger, el Sàhara Occidental, el Sudan i Tunísia. |
56 | 0). Blogueronakan amtanakapa Walja maravillas naturales-anakaw ajllitat jithiqtayata, yaqhipa blogueronakax yaqha amtanakampiw jupanakan blogs ukanx yapantapxana. | Vers el sud, el Sàhara està delimitat pel Sahel, un cinturó de sabanes semi-àrides. Suggeriments dels blocaires |
57 | Ukat mä jaqthaptaw mak utjana, ukjamatx yaqhip markanakax walja kutiw uñstana, ukat yaqhipax markanakax janiw aytatakansa, inas sariripanakax utjchi,ukas ukjamanwa. | Un gran nombre de meravelles naturals han quedat fora d'aquesta llista, així que alguns blocaires han afegit altres paratges als seus blocs. |
58 | | No obstant, el tema ha generat certa controvèrsia, ja que alguns dels països apareixen diverses vegades i a altres no se'ls menciona, malgrat que tenen bones candidates. |
59 | Cataratas Victoria, Zambia, Zimbabwe uksan jikxatasi | Les cascades Victòria, Zàmbia i Zimbabwe |
60 | Cataratas Victoria , ukax Zambia ukat Zimbabwe qurpasinkiwa, ukanakasti paqallqu maravillas naturales uraqpachan utjk ukatak nä ajllitajapxiwa. | Les cascades Victòria que es troben a la frontera entre Zàmbia i Zimbabwe ja són considerades una de les set meravelles naturals del món. |
61 | Cataratas Victoria Falls uka thiyanakan tuyuski ma pisinana pachpa pachan utt'ayata, Isla Livingstone ukataki. | Persones nadant a la vora de les cascades Victòria en una piscina natural a la qual s'accedeix a través de l'Illa Livingstone. |
62 | Wikimedia commons ukan jamuqata, dominio públicota, lan Restall ukana. | Imatge de Wikimedia Commons, alliberada al domini públic pel seu autor Ian Restall. |
63 | Cañón del río Blyde, Sudáfrica | El canó del riu Blyde a Sud-Àfrica |
64 | Blyde jawiran phallirix Mpumalanga utt'atawa, ukat Drakensberg uka araxanjam jikxatasi. | El canó del riu Blyde es troba a la província de Mpumalanga i forma la part nord de l'escarpa del Drakensberg. |
65 | Tunka suxta millas(26 kilómetros) chikankut chiqt'i, ukat päwaranq phisqapataka pies (762 mts)ukja mik'ayat utt'ata. | S'estén 26 quilòmetres i té una profunditat de 762 metres. El canó està format principalment de pedra sorrenca roja. |
66 | Kañun ukax jilpachax wila ch'allat utt'atawa. Pachamaman ajanupax Blyde jawiran jachaski. | Cascada coneguda com “The Weeping Face of Nature” (La cara plorosa de la natura) al canó del riu Blyde. |
67 | Wikipediana Ptosio jupan jamuqata (CC-BY-3. | Imatge de Ptosio a Wikipedia, amb llicència CC-BY-3. |
68 | 0) Jan pächasimt kuna amuyunaks yapt'aña, kuna amuys yaparjam jaqsut ukjax akhar uka amuyunak qillqantata. | 0. Podeu agregar més llocs que no es troben al procés de selecció en la secció de comentaris de sota. |