Sentence alignment for gv-aym-20151029-7613.xml (html) - gv-cat-20151210-11296.xml (html)

#aymcat
1Inas jan yatkstati —ukampirus kastillan arx yattawa, ukakipkarakiw árabe arx yattaxaPotser no ho saps, però si parles castellà, també parles un poc d'àrab
2La Alhambra en Granada, España, fue construida por los moros que hablaban árabe en el siglo XIII, cuando gobernaban en partes de la Península Ibérica.La fortalesa de l'Alhambra de Granada la van construir els moros, que parlaven l'àrab, al segle XIII, quan governaven algunes parts de la península Ibèrica.
3Foto de Jeanne Menj (CC BY-ND 2.0).Foto de Jeanne Menj. CC BY-ND 2.0
4Aka qillaqatax Joy Diaz ukat The World ukatakiwa, PRI.org ukan 15 uru taypi sata phaxsin 2015 maran uñstawayi, ukax uñt'ayañatakiwa.Aquest article i reportatge de ràdio de Joy Diaz per a The World va aparèixer per primera vegada a PRI.org el 15 d'octubre del 2015, i es publica aquí com a part d'un acord d'intercanvi de continguts.
5Rihab Massif, Líbano markata, pri iskularanx imillqallujan Austin markan yatichiripänwa.Rihab Massif, originari del Líban, era el mestre de preescolar de la meva filla en Austin, Texas.
6Jisk'atxa, Kamil imillqallujaxa jilpach kastillanunaw parlänxa.De xicoteta, la meva filla Camila parlava la majoria del temps en castellà.
7Massif jupax amtiw kunjamatix mä urux kamilax jan mä inklisan ars amtañ atkän ukax llakitäna.I Massif recorda un dia en què Camila se sentia frustrada perquè no era capaç de recordar una paraula en anglès. Listen to this story on PRI.org »
8Listen to this story on PRI.org »«Em parlava de la seva camis», relata Massif.
9“ camis” ukatw arxayt'itu sasinw Massif jupax arst'i.Massif va comprendre perfectament que es referia a la paraula ‘camisa', perquè camis vol dir la mateixa cosa en àrab.
10“Ukat najax ‘¡ay! yaqhip arunakax niya árabe arunakamp kipkakjamawa', sasinw sarakta.«I jo em vaig quedar com… “Ah! Hi ha paraules en castellà relacionades amb l'àrab”», conta Diaz.
11Qawqhas uñjañatakixa, Massif jupamp nayampix mä luräw lurapta.Per comprovar quantes n'hi havia, Massif i jo vam fer un exercici.
12Nayax mä ar kastillanun satäna, jupax ukx árabe arun säna.Jo havia de dir una paraula en castellà, i ell havia de dir-la en àrab.
13“¿Aceite?”«Aceite?»
14“Nänakax ceit” sapxtwa sasinw Massif jupax arst'i.«Es diu ceit», va respondre Massif.
15“¿Guitarra?”«Guitarra?»
16“Nänakax guitar” sapxtwa.«Es diu guitar. »
17Jichhax ukham amuyasaxa, ukjan akjanx árabe ars ist'kirists ukhamawa.Ara que ho sé, em sembla escoltar paraules àrabs per tot arreu.
18Uñañcht'añatakixa, ganador del Grammy Latino jupan jayllt'äwipanx akham amut'snaxa.Per posar un exemple, en una de les meves cançons preferides, del guanyador del Grammy llatí Juan Luis Guerra.
19“Inach chuchi jallux jallxatanispa” ukax ch'alqhuntatawa kaphi ukhamarak ujula arunakampi- paypachax árabe arut jutirinakawa.Ojalá que llueva café està plena de paraules com café i ojalá, ambdues d'origen àrab.
20Akax salsa Celia Cruz jayllintirin qillqatawa, ¡Azúcar!,ukax árabe arut jutirirakiwa.O, agafem la famosa frase de la cantant de salsa Celia Cruz: ¡Azúcar!, que també prové de l'àrab.
21Lingüista Víctor Solís Barcelona, jach'a yatiqañ utan España markan yatiqirix siwa, ispan arst'asirinakan arupax muriska ukan ch'allqhuntatawa.El lingüista Víctor Solis Parejo, de la Universitat de Barcelona, explica que part del lèxic que els espanyols empren prové d'una herència de la influència morisca.
22“Moros” uka sutimpiw khä árabe del norte de África arst'asirinakar uñacht'asi, jupanakax uka ch'axwawin atipjapxatayna, kawkhawjatix España markan siglo VIII ukana.«Moros» és el nom que s'emprava per a referir-se al grup de parla àrab del nord d'Àfrica que va envair tot allò que més tard, al segle XVIII, es convertiria en Espanya.
23Ukanakan katkatayäwipax 700 maraxataynawa ukax jichhürkamaw uñjasi.La seva influència va romandre uns 700 anys i encara és visible avui en dia.
24“Kunawsatix sur de España [chiq] sarkta.«Sobretot si es viatja [al] sud d'Espanya.
25Mérida markax khawkhantï nayax yurkt ukanx Alcazaba Árabe, ukaw utj sapxituwa.Per exemple, a Mèrida, la ciutat on vaig nàixer, tenim l'Alcassaba Àrab, una fortificació àrab», conta Parejo.
26Ukampirus islamica ukat árabe ukanakaw arunx jikxatasma”. Uka prisinsiyax khä Amirikarx ispañulanakamp saratäna.«Per tant, aquesta presència islàmica i àrab és visible, no sols a les ciutats d'avui en dia, sinó també en la llengua».
274,000 arunakax kastillanun árabe arump ch'allqhuntatakasp ukhamaw amuyasi.I, per descomptat, aquesta influència va viatjar a Amèrica junt amb els espanyols.
28Ukhamapanaw María Gutiérrez mijikanaxa, trabajadora humanitaria con una entidad sin fines de lucro en Jordania, jupax mä liwritqallu kawkhar sarataparjamas apasi.Es creu que al voltant de 4.000 paraules en castellà provenen directament de l'àrab. Per això María Gutiérrez, cooperant mexicana d'una organització no lucrativa de Jordània, diu que sempre duu amb ella una llibreta allà on va.
29“¡jisa!«Sí!
30Uka arunak arktañaruw tiraskata.Tracte de seguir la pista de totes aquestes paraules.
31‘¡mä arumpispa !' sañjamawa.És com: “una més”.
32Sapürux mä ars jikipuntwa, ukat ‘hay, ¡ ukax kastillanun pachpakirakisä! ukay ‘kastillan kikiparakisä” sasaw sista,siwa.Almenys una vegada al dia descobreixo una paraula, i penso: “oh, és exactament com en castellà!”, o: “se sembla molt al castellà”», relata.
33Janiras ukjat Gutiérrez jupax k'atak uka ar katthapini, ukax wali askiniw umanitäriyu irnqäwipanxa, ukat jichhaxa, ispanuparlantïtapantx thakhix jupatakix jasakiniwa.Com més aviat domini Gutiérrez el llenguatge, més aviat podrà posar-ho en pràctica en el seu treball humanitari, i, ara mateix, parlar castellà n'és un avantatge.
34Ukhamakipanxa, ¿ aka ispañulamp arawimp mayxachäwix kunatx istatu unitinsinakarx impurtaspaxa?Però, per què hauria d'importar-los aquesta fusió del castellà i l'àrab als nord-americans?
35Ukhamaspaw kunjamakitixa, Estados Unidos markan pä aru wali arusitanakax inklisamp kastillanumpiwa.Doncs, perquè les dues llengües més parlades als Estats Units són l'anglès i el castellà.
36Ukhamat mäyaqhipanaka, Parijumpachaxa, kamachaspas aka pä arunakampix akat urunakarx, sasaw sikt'asipxi.Així que algunes persones, com Parejo, es pregunten què passarà amb aquestes llengües amb el pas del temps.
37“Arunakax jakaskiwa”, sasinw arst'i.«Les llengües estan ben vives», afirma.
38Arunakax ataptasipxi ukhamarak arunakax mayt'asipxi maynit maynikama, juk'ampirus kikipapki ukjaxa.Les llengües adapten i agafen paraules d'altres llengües, sobretot de les que estan més a prop.
39“Amtasisktwa kunawsatix Texas markar purinkta”, ukjax “ mä manq'añ utaruw warmijamp sarta ukanx manq'a luqtirix inklis arst'asirinwa, akham sikt'apxitu ¿manqhïxant manq'añ munapta ukay patio ukaruch sarañ munapta?«Encara recordo quan vaig venir per primera vegada a Texas», diu Parejo. «Vaig vindre a aquest restaurant amb la meva dona i el cambrer ens va preguntar: “Do you want to have dinner inside or do you want to go to the patio?'”
40Sasa, janipuniw patio aru inklisan ist'irikti.(“Volen sopar a l'interior o al patio?”).
41Sasaw Parijux si. Patio arux español aruwa.I mai havia sentit emprar aquesta paraula en anglès».
42Katkatäwix utjchi ñä “spanglish” sawkäwjamaxa, umuyt'apxam estadounidenses jupanakax akat 100 jan ukax 200 mararux arsxapxaniwa, waranq waranq hispanoparlantes uñt'ataw Estados Unidos markar utajaw sapxani.Si aquesta influència és visible fins al punt de sovint fer broma sobre l'existència de l'Spanglish, imaginem com parlaran els nord-americans en, per exemple, 100 o 200 anys, quan desenes de milions de castellanoparlants consideren els EUA com sa casa.